2.2.1 Anàlisi i valoració de l’ estructura general del cas: elements de tipus informatiu, comunicatiu o formatiu.
2.2.2. Selecció dels recursos metodològics específics i selecció de "media".
a) Metodologies
b) Mitjans
2.2.3 Avaluació de l'activitat formativa
a) Avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat
b) Avaluació de l'activitat
2.2.1 El disseny de l’estructura del projecte basat en el blended learning està condicionat per tots els elements anteriors resumits en la taula següent:
La taula em queda fatal, deixo el document a l'àrea de fitxers perquè us feu la idea del que vull dir
L’univers heterogeni d’actors
Els acadèmics, autors independents de diversos sectors que realitzen els cent estudis de cas
Els creadors de polítiques en els països en desenvolupament que són els principals destinataris del projecte doncs hauran d’implantar les lliçons que aprenguin
La societat civil, actors principals del desenvolupament que revisa participàtivament (peer reviev) i públicament els esborranys dels estudis
Els catalitzadors externs proveïdors de recursos per portar a terme el projecte, avaluar-lo i ampliar-lo
Els objectius
Dissenyar un projecte d’investigació que alhora sigui un curs o programa d’aprenentatge per trobar els factors d’èxit dels projectes de reducció de la pobresa
Ampliar i compartir els factors que possibiliten la reducció de la pobresa en l’espai i en el temps a tots els països en desenvolupament
Reflexionant sobre aquests aspectes hem de tenir present que l’estructura dels elements formatius ha de centrar-se en el perfil de l’estudiant-usuari sense perdre de vista l’objectiu del projecte. En aquest sentit els elements formatius han d’anar adreçats als estudiants amb la funció de:
• estimular l’ampliació dels seus horitzonts més enllà de les seves fronteres i dels seus conneixements perquè aquests descobreixin el complex entramat d’interaccions i variables que conformen els factors d’èxit en l’estudi de casos.
• Implicar-los en els processos de millora a nivell local i d’amplificació a nivell mundial.
L’estructura general del curs que fa possible aquesta estimulació i implicació no pot ser només informativa, en el sentit de transmetre dades des d’una base expositiva amb un alt grau d’organització o només comunicativa doncs li faltarien els el valors de l’explicació de base necessària per l’elaboració del contingut de l’intercanvi d’informació en la comunicació. L’estructura general del curs té també elements formatius, doncs te com a objectiu la comprensió del perquè un projecte ha tingut o no èxit i de com es pot amplificar, de tal manera que l’assoliment d’aquest objectius implica necessàriament que hi ha hagut formació, entesa com la dotació de conexixements i tècniques per portar a terme tasques específiques.
Crec que així ho han entés els seus dissenyadors i per tant el disseny general del curs, és molt complex i conté elements dels tres tipus que de vegades es transformen els uns en els altres, com és el cas de la Conferència de Sanghai que comença sent un element comunicatiu i acaba sent un element formatiu a partir de la creació de l’Agenda de Shanghai.
Un altre exemple d’aquesta complexitat estructural és la base de dades que es va elaborar amb les conclusions extretes dels estudis de cas, que configura un element informatiu d’aquestes conclusions, i, que posteriorment, s’utilitza com objecte d’aprenentatge (element formatiu) passant a formar part dels pocs materials d’aprenentatge que veiem que formen part de l’estructura del curs, tanmateix aquesta bse de dades serveix per creuar una àmplia varietat de descriptors sobre els estudis de cas i constitueix també un eement comunciatiu important.
Aquesta complexitat de disseny, però, en general, no reflecteix clarament quina és el contingut dels elements formatius, únicament els entenem com a formatius per la seva capacitat de crear conneixement i dotar als alumnes de tècniques per a portar a terme les tasques relacionades amb els objectius del projecte.
No puc evitar-ho, torno a posar una altre taula explicativa, la veureu millor a l'àrea de fitxers que no sé ficar-la bé aquí
Elements informatius
Elements comunicatius
Elements formatius
Documentals de vídeo sobre projectes especifics
Conferència d’alt nivell amb cinc caps d’estat emesa per internet en temps real, on es desenvolupa l’Agenda de Shanghai a partir de les lliçons apreses
Plantilla que utilitzen els autors per desenvolupar els estudis de cas
Lloc web per informar a a societat civil sobre la iniciativa, es un punt de trobada virtual que dirigeix, informa i orienta els participants
Videoconferències interactives per a funcionaris i responsables de posar en pràctica els factors d’èxit, amb l’orientació d’un moderador.
Procés d’aprenentatge global i de de revisió d’experts dels estudis de cas
Revista digital
Publicació d'articles sobre els programes més exitosos sobre la lluita contra la pobresa al tercer món.
Fòrum participatiu de cada projecte.
Els participants al curs haurien de fer, podria ser de forma col·laborativa, un article sobre els casos d'estudi per a la divulgació mundial del projecte.
També poden participar als fòrums de millora dels projecte publicats on es porposen millores o adaptacions per a ser implantats en altres països.
World Wide Food Fight Award
Premi sobre el projecte més exitós sobre la lluita contra la fam.
El premi subvencionarà l'apliació del millor projecte.
Invitació a la planificació d'un projecte a presentar com a part pràctica del curs. S'haurà de seguir unes pautes com cost de la implementació, abast de població del païs afectada, etc
Ei! Juan Carlos, no sé si ho he entés bé però això que has escrit en blau turquesa em semblen propostes de millora i en aquesta taula jo pretenia fer l'anàlisi de l'estructura dels elements formatius del curs. Ara mateix hi ha una barreja entre anàlisi (de coses que ja estan fetes o que ja han passat) i propostes de millores (futures). No et sembla millor escriure-ho al final d'aquest punt 2.2.1?
Base de dades creada a partir de la conferència de Shanghai que converteix els estudis de cas en objectes d’aprenentatge a través d’una gran varietat de descriptors sobre els estudis de cas
Debats electronics a través de Development Forum, lloc de reunió electrònic on participen milers de joves per la preparació de la conferència de Shanghai
Extracció d’idees clau per la reducció de la pobresa a partir de la conferència de Sahanghai
B-Span: estació emissora basada en Internet que acull tallers de millora de la capacitat,seminaris i conferències sobre diversos temes de desenvolupament
Pàgines web
La base de dades es converteix en objecte d’aprenentatge per compartir conneixement i programes d’aprenentage
El principal punt feble pel que fa a l’estructura dels elements formatius és principalment la falta d’un contingut estructurat amb una programació que enllaci perfectament els tallers presencials amb el suport del material multimèdia, les conferències, els debats electrònics, etc. o al menys es el que no queda clar en la proposta. I és una mica la idea que es percep d’aquest disseny d’aprenentatge, doncs per començar no és un curs sinó un projecte d’investigació que es convertirà en un programa d’aprenentatge i que no sembla tenir clar només que l’objectiu de trobar punts comuns d’èxit en programes de reducció de la pobresa i la seva amplificació en països en desenvolupament.
Els continguts estan marcats per diversos materials però sense una estructuració clara:
Els 100 estudis de cas que tampoc no tenen un plantejament tancat doncs han de ser estudiats pels autors experts i revisats pels estudiants i sense una estructuració seqüencial ( només disposen d'una plantilla definida pels dissenyadors).
La base de dades que es va elaborar amb les conclusions extretes dels estudis de cas, més totes les informacions compartides pels usuaris del curs i les conclusions dels debats electrònics del públic en general (Development Forum), posteriorment, s’utilitza com objecte d’aprenentatge.
Elements informatius i comunicatius diversos: videoconferències gravades en vídeo o emeses per internet (B-Span) que formen parts inconnexes estructuralement per tractar-les com a contingut del curs.
Per tant la principal proposta de millora en aquest apartat seria la de dissenyar els continguts formatius en una segona fase de tal manera que estiguessin ben estructurats i amb una guia docent adequada en funció del públic al que van dirigits (creadors de polítiques o públic en general). Tal i com està plantejada aquesta proposta formativa se sembla més a un projecte d'investigació previ al disseny d'un curs que a un curs pròpiament dit.
En aquesta fase té una gran rellevància l’avaluació del disseny tecnològic i formatiu o pedagògic de l’estructura del curs:
recursos tecnològics necessaris per seguir el curs per part dels usuaris.
habilitats tecnològiques que haurien de tenir els estudiants com a prerequisit.
mecanismes i centres de suport amb que es compte
recursos tecnològics existents en els centres de suport
nombre màxim d’estudiants als que es pot atendre
nombre de professors, consultors, tutors.
Mecanismes de suport al professorat: incentius, accés, mitjans, etc.
Recursos humans per a la coordinació de continguts i conclusions a a través dels diferents mitjans que formen el curs. Penso que és la gran incognita d'aquest cas no només pel que fa a quin són sinó perquè en cap moment els anomena, què us sembla?
2.2.2. Selecció dels recursos metodològics específics i selecció de "media"
El fet de basar tot el projecte en l'estudi dels 100 casos d'ús fa que l'estructura de la proposta sembli més una plataforma de gestió de la informació que no pas un sistema d'esenyament aprenentatge. En la informació proporcionada no es veu reflectida l'elaboració sencera de cap curs ni de cap objecte d'aprenentatge seguint tot el procés que això implica. A més a més, no és fins ben entrat al procés que es decideix crea un espai web per fer arribar aquesta informació a tota la gent.
Els objectes d'aprenentatge són totalment de tipus informatiu i no tenen cap mena disseny ni organització formativa. No existeixen les activitats, no disposen de sistema de suport, els objectius són molt genèrics i globals... en definitiva, no hi ha una guia didàctica clara que serveixi d'orientació a l'hora començar el procés d'aprenentatge.
Segurament el fet que, inicialment, els destinataris de la formació fossin única i exclusivament, els dirigents i persones amb càrrecs governamentals dels països en desenvolupament, va influir força en l'elecció de la metodologia de treball i també dels recursos i mitjans que s'havien d'emprar.
Així doncs, el fet d'escollir la videoconferència com a principal mitjà de comunicació va reduir el ventall de possibles destinataris a aquelles persones o institucions que es podien permetre el luxe de tenir infraesctructures de comunicació amb una gran amplada de banda. El fer arribar la informació a quanta més gent millor hauria d'haver estat un dels objectius inicials, i no s'hauria d'haver deixat com una segona fase. A més a més, la web no destaca per la seva simplicitat ni tampoc sembla ser gaire intuïtiva. Si tenim en compte que, en la formació a distància, aquestes aspectes són fonamentals, també caldria fer un redisseny dels diferents portals que formen la plataforma.
Segurament, s'hauria pogut prescindir de les noves tecnologies en alguns casos i s'haurien pogut distribuir materials en format paper, CD-ROM i àudio, a totes les institucions que ho haguessin sol·licitat.
També s'haurien d'haver comptat amb experts en el disseny de propostes formatives online o bimodals per elaborar petits cursos acessibles per totes les institucions i persones interessades en la col·laboració internacional.
A continuació s'intenta fer una relació dels recursos metodològics i dels mitjans que s'haurien d'haver tingut en compte des d'un començament:
Recursos metodològics:
Subdividir l'objectiu principal del projecte en objectius més petits que siguin assignables a un ventall més ampli d'organitzacions i institucions que treballen pel desenvolupament.
Elaboració d'un procés de desenvolupament de cursos que segueixi tots els passos del disseny instruccional.
Definició de mecanismes d'avaluació dels resultats de les diferents propostes formatives mitjançant enquestes.
Contractació de professionals dels disseny de propostes formatives utilitzant les TIC per assessorar tot el procés de desenvolupament dels cursos i els objectes d'aprenentatge.
Elaboració d'activitats d'aprenentatge per posar en pràctica els coneixements adquirits.
Col·laboració amb altres organismes del sector de l'educació per tal que puguin incloure la informació sobre els casos d'ús desenvolupats pel Banc Mundial en els seus respectius currículums i plans d'estudi.
Mitjans:
Prescindir de les noves tecnologies que no són accessibles a la gran majoria de la població dels països en procés de desenvolupament i distribuïr materials en format paper, CD-ROM o àudio.
Creació d'un espai web que no només sigui de consulta sinó que albergui cursos i activitats per fomentar la col·laboració en els projectes de desenvolupament.
Publicar una guia didàctica clara i estructurada amb els objectius dels cursos i objectes d'aprenentatge.
2.2.3 Avaluació de l'activitat formativa
Els objectius del projecte són, segons s'ha esmentat anteriorment, són: trobar els factors d’èxit dels projectes de reducció de la pobresa i ampliar i compartir els factors que possibiliten la reducció de la pobresa en l’espai i en el temps a tots els països en desenvolupament.
Per avaluar l'impacte del projecte amb els objectius perseguits, tindrem una primera part, on s'avaluarà la tasca de l'alumne amb projectes que pugui planificar i amb una activitat reflexiva sobre la implicació de cada participant a la possibilitat de reduir la pobresa i la fam al propi pais.
D'altra banda, hi haurà una avalauació de l'activitat que ens permeti reflexionar entre el disseny, la implementació i els resultats obtinguts comparats amb els esperats. Aquesta reflexió hauria de servir per a millorar el disseny de cara a properes edicions del curs.
a) avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat.
Per a avaluar si els alumnes aprofita adequadament la seva participació al projecte, haurem de veure el seu grau d'implicació. Alguns dels elements formatius esmentats anteriorment, ja tenen implicit un grau d'implicació de l'alumne com és el cas de:
participació a conferències i videoconferències. Per a avaluar el factor d'èxit de cada conferència, hauriem de demanar un acord en el que els alumnes s'impliquin amb la finalitat de la conferència. Pot ser un acord que impliqui una actuació o bé un informe de com es podria materialitzar el tractat a la conferència en el seu propi pais pels objectius perseguits.
Article per a la revista digital. Es demanarà als participants que formin un grup per a avaluar l'èxit d'un projecte i en fasin un article col·laborativament per a ser editat a la revista digital del projecte.
Participació a fòrums de millora de projectes o estudi d'adaptació a casos particulars.
Bases de dades a partir de la conferència de Shangai d'on obtenir idees per a l'aplicació de casos a la pràctica.
Planificació d'un projecte que opti al premi WWFFA on pugui arribar a se financiat i posat en pràctica.
Carpeta d'aprenentatge. Com a resum de la participació del curs, es demanarà a cada participant que en faci un recull de les evidències que mostrin que la participació en aquest projecte i el seu aprofitament. Les evidències aniran acompanyades d'una reflexió de per què és significativa per l'objectiu perseguit.
b) avaluació de l'activitat
Per a avaluar si l'activitat s'ha realitzat segon el que s'havia dissenyat i ha obtingut els resultat esperats, haurem de fer-ne una avaluació crítica de la implementació
S'ha d'avaluar si les expectatives del disseny han estat les de la realització de l'activitat. Aquests resultats poden canviar a cada canvi de l'audiència, encara que es mantinguin els altres factors (materials, docents, calendari, ...)
S'ha d'avaluar l'interés que hem aconseguit captar dels estudiants, així com la participació activa i les diferents interaccions que s'han produït en la seva realització.
També s'ha de ser coherent entre el que s'avalua, els objectius que es pretenien aconseguir i els aconseguits realment. Això no sempre manté correlació i implica la revisió del procés d'avaluació de l'alumnat o del calendari seguit per a què els estudiants assimilin el contingut.
Com a docents hem reflexionar en com ha estat l'evolució i revisar els diferents elements que hi intervenen fins que la realització s'ajusti al disseny i objectius planificats.
L'avaluació de l'activitat inclou:
Avaluació del coneixement dels alumnes i del procés de transferència de la formació amb les accions especificades anteriorment.
Interpretació dels resultats de les avaluacions dels alumnes. Fins a quin punt hem aconseguit implicar a lagun dels països participants en quelcom més que uns projectes que no supera la planificació demanada en el curs.
Avaluació de l'activitat i com millorar-la. En aquest sentit podem tenir indicadors de qualitat en una activitat en línia que es troben a l’annex.
Revisió de l'activitat i ajustos adequats al model pedagògic.
Per tal d’avaluar la transferència cal tenir en compte: l’assimilació de coneixements; l’adquisició d'habilitats; el canvi d'actituts.La suma dels tres processos conformen l'aptitut: les persones que han assimilat els coneixement, han adquirit les habilitats i han canviat (positivament) les seves actituds, ja són aptes per a realitzar eficaçment les tasques, posseeixen les competències necessàries i seran proactives vers als objectius del projecte.
2.2 Fase de disseny
2.2.1 Anàlisi i valoració de l’ estructura general del cas: elements de tipus informatiu, comunicatiu o formatiu.
2.2.2. Selecció dels recursos metodològics específics i selecció de "media".
a) Metodologiesb) Mitjans
2.2.3 Avaluació de l'activitat formativa
a) Avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat
b) Avaluació de l'activitat
2.2.1 El disseny de l’estructura del projecte basat en el blended learning està condicionat per tots els elements anteriors resumits en la taula següent:
La taula em queda fatal, deixo el document a l'àrea de fitxers perquè us feu la idea del que vull dir
L’univers heterogeni d’actors
Els acadèmics, autors independents de diversos sectors que realitzen els cent estudis de cas
Els creadors de polítiques en els països en desenvolupament que són els principals destinataris del projecte doncs hauran d’implantar les lliçons que aprenguin
La societat civil, actors principals del desenvolupament que revisa participàtivament (peer reviev) i públicament els esborranys dels estudis
Els catalitzadors externs proveïdors de recursos per portar a terme el projecte, avaluar-lo i ampliar-lo
Els objectius
Dissenyar un projecte d’investigació que alhora sigui un curs o programa d’aprenentatge per trobar els factors d’èxit dels projectes de reducció de la pobresa
Ampliar i compartir els factors que possibiliten la reducció de la pobresa en l’espai i en el temps a tots els països en desenvolupament
Reflexionant sobre aquests aspectes hem de tenir present que l’estructura dels elements formatius ha de centrar-se en el perfil de l’estudiant-usuari sense perdre de vista l’objectiu del projecte. En aquest sentit els elements formatius han d’anar adreçats als estudiants amb la funció de:
• estimular l’ampliació dels seus horitzonts més enllà de les seves fronteres i dels seus conneixements perquè aquests descobreixin el complex entramat d’interaccions i variables que conformen els factors d’èxit en l’estudi de casos.
• Implicar-los en els processos de millora a nivell local i d’amplificació a nivell mundial.
L’estructura general del curs que fa possible aquesta estimulació i implicació no pot ser només informativa, en el sentit de transmetre dades des d’una base expositiva amb un alt grau d’organització o només comunicativa doncs li faltarien els el valors de l’explicació de base necessària per l’elaboració del contingut de l’intercanvi d’informació en la comunicació. L’estructura general del curs té també elements formatius, doncs te com a objectiu la comprensió del perquè un projecte ha tingut o no èxit i de com es pot amplificar, de tal manera que l’assoliment d’aquest objectius implica necessàriament que hi ha hagut formació, entesa com la dotació de conexixements i tècniques per portar a terme tasques específiques.
Crec que així ho han entés els seus dissenyadors i per tant el disseny general del curs, és molt complex i conté elements dels tres tipus que de vegades es transformen els uns en els altres, com és el cas de la Conferència de Sanghai que comença sent un element comunicatiu i acaba sent un element formatiu a partir de la creació de l’Agenda de Shanghai.
Un altre exemple d’aquesta complexitat estructural és la base de dades que es va elaborar amb les conclusions extretes dels estudis de cas, que configura un element informatiu d’aquestes conclusions, i, que posteriorment, s’utilitza com objecte d’aprenentatge (element formatiu) passant a formar part dels pocs materials d’aprenentatge que veiem que formen part de l’estructura del curs, tanmateix aquesta bse de dades serveix per creuar una àmplia varietat de descriptors sobre els estudis de cas i constitueix també un eement comunciatiu important.
Aquesta complexitat de disseny, però, en general, no reflecteix clarament quina és el contingut dels elements formatius, únicament els entenem com a formatius per la seva capacitat de crear conneixement i dotar als alumnes de tècniques per a portar a terme les tasques relacionades amb els objectius del projecte.
No puc evitar-ho, torno a posar una altre taula explicativa, la veureu millor a l'àrea de fitxers que no sé ficar-la bé aquí
Elements informatius
Elements comunicatius
Elements formatius
Documentals de vídeo sobre projectes especifics
Conferència d’alt nivell amb cinc caps d’estat emesa per internet en temps real, on es desenvolupa l’Agenda de Shanghai a partir de les lliçons apreses
Plantilla que utilitzen els autors per desenvolupar els estudis de cas
Lloc web per informar a a societat civil sobre la iniciativa, es un punt de trobada virtual que dirigeix, informa i orienta els participants
Videoconferències interactives per a funcionaris i responsables de posar en pràctica els factors d’èxit, amb l’orientació d’un moderador.
Procés d’aprenentatge global i de de revisió d’experts dels estudis de cas
Revista digital
Publicació d'articles sobre els programes més exitosos sobre la lluita contra la pobresa al tercer món.
Fòrum participatiu de cada projecte.
Els participants al curs haurien de fer, podria ser de forma col·laborativa, un article sobre els casos d'estudi per a la divulgació mundial del projecte.
També poden participar als fòrums de millora dels projecte publicats on es porposen millores o adaptacions per a ser implantats en altres països.
World Wide Food Fight Award
Premi sobre el projecte més exitós sobre la lluita contra la fam.
El premi subvencionarà l'apliació del millor projecte.
Invitació a la planificació d'un projecte a presentar com a part pràctica del curs. S'haurà de seguir unes pautes com cost de la implementació, abast de població del païs afectada, etc
Base de dades creada a partir de la conferència de Shanghai que converteix els estudis de cas en objectes d’aprenentatge a través d’una gran varietat de descriptors sobre els estudis de cas
Debats electronics a través de Development Forum, lloc de reunió electrònic on participen milers de joves per la preparació de la conferència de Shanghai
Extracció d’idees clau per la reducció de la pobresa a partir de la conferència de Sahanghai
B-Span: estació emissora basada en Internet que acull tallers de millora de la capacitat,seminaris i conferències sobre diversos temes de desenvolupament
Pàgines web
La base de dades es converteix en objecte d’aprenentatge per compartir conneixement i programes d’aprenentage
El principal punt feble pel que fa a l’estructura dels elements formatius és principalment la falta d’un contingut estructurat amb una programació que enllaci perfectament els tallers presencials amb el suport del material multimèdia, les conferències, els debats electrònics, etc. o al menys es el que no queda clar en la proposta. I és una mica la idea que es percep d’aquest disseny d’aprenentatge, doncs per començar no és un curs sinó un projecte d’investigació que es convertirà en un programa d’aprenentatge i que no sembla tenir clar només que l’objectiu de trobar punts comuns d’èxit en programes de reducció de la pobresa i la seva amplificació en països en desenvolupament.
Els continguts estan marcats per diversos materials però sense una estructuració clara:
Els 100 estudis de cas que tampoc no tenen un plantejament tancat doncs han de ser estudiats pels autors experts i revisats pels estudiants i sense una estructuració seqüencial ( només disposen d'una plantilla definida pels dissenyadors).
La base de dades que es va elaborar amb les conclusions extretes dels estudis de cas, més totes les informacions compartides pels usuaris del curs i les conclusions dels debats electrònics del públic en general (Development Forum), posteriorment, s’utilitza com objecte d’aprenentatge.
Elements informatius i comunicatius diversos: videoconferències gravades en vídeo o emeses per internet (B-Span) que formen parts inconnexes estructuralement per tractar-les com a contingut del curs.
Per tant la principal proposta de millora en aquest apartat seria la de dissenyar els continguts formatius en una segona fase de tal manera que estiguessin ben estructurats i amb una guia docent adequada en funció del públic al que van dirigits (creadors de polítiques o públic en general). Tal i com està plantejada aquesta proposta formativa se sembla més a un projecte d'investigació previ al disseny d'un curs que a un curs pròpiament dit.
En aquesta fase té una gran rellevància l’avaluació del disseny tecnològic i formatiu o pedagògic de l’estructura del curs:
recursos tecnològics necessaris per seguir el curs per part dels usuaris.
habilitats tecnològiques que haurien de tenir els estudiants com a prerequisit.
mecanismes i centres de suport amb que es compte
recursos tecnològics existents en els centres de suport
nombre màxim d’estudiants als que es pot atendre
nombre de professors, consultors, tutors.
Mecanismes de suport al professorat: incentius, accés, mitjans, etc.
Recursos humans per a la coordinació de continguts i conclusions a a través dels diferents mitjans que formen el curs. Penso que és la gran incognita d'aquest cas no només pel que fa a quin són sinó perquè en cap moment els anomena, què us sembla?
2.2.2. Selecció dels recursos metodològics específics i selecció de "media"
El fet de basar tot el projecte en l'estudi dels 100 casos d'ús fa que l'estructura de la proposta sembli més una plataforma de gestió de la informació que no pas un sistema d'esenyament aprenentatge. En la informació proporcionada no es veu reflectida l'elaboració sencera de cap curs ni de cap objecte d'aprenentatge seguint tot el procés que això implica. A més a més, no és fins ben entrat al procés que es decideix crea un espai web per fer arribar aquesta informació a tota la gent.
Els objectes d'aprenentatge són totalment de tipus informatiu i no tenen cap mena disseny ni organització formativa. No existeixen les activitats, no disposen de sistema de suport, els objectius són molt genèrics i globals... en definitiva, no hi ha una guia didàctica clara que serveixi d'orientació a l'hora començar el procés d'aprenentatge.
Segurament el fet que, inicialment, els destinataris de la formació fossin única i exclusivament, els dirigents i persones amb càrrecs governamentals dels països en desenvolupament, va influir força en l'elecció de la metodologia de treball i també dels recursos i mitjans que s'havien d'emprar.
Així doncs, el fet d'escollir la videoconferència com a principal mitjà de comunicació va reduir el ventall de possibles destinataris a aquelles persones o institucions que es podien permetre el luxe de tenir infraesctructures de comunicació amb una gran amplada de banda. El fer arribar la informació a quanta més gent millor hauria d'haver estat un dels objectius inicials, i no s'hauria d'haver deixat com una segona fase. A més a més, la web no destaca per la seva simplicitat ni tampoc sembla ser gaire intuïtiva. Si tenim en compte que, en la formació a distància, aquestes aspectes són fonamentals, també caldria fer un redisseny dels diferents portals que formen la plataforma.
Segurament, s'hauria pogut prescindir de les noves tecnologies en alguns casos i s'haurien pogut distribuir materials en format paper, CD-ROM i àudio, a totes les institucions que ho haguessin sol·licitat.
També s'haurien d'haver comptat amb experts en el disseny de propostes formatives online o bimodals per elaborar petits cursos acessibles per totes les institucions i persones interessades en la col·laboració internacional.
A continuació s'intenta fer una relació dels recursos metodològics i dels mitjans que s'haurien d'haver tingut en compte des d'un començament:
Recursos metodològics:
Mitjans:
2.2.3 Avaluació de l'activitat formativa
Els objectius del projecte són, segons s'ha esmentat anteriorment, són: trobar els factors d’èxit dels projectes de reducció de la pobresa i ampliar i compartir els factors que possibiliten la reducció de la pobresa en l’espai i en el temps a tots els països en desenvolupament.
Per avaluar l'impacte del projecte amb els objectius perseguits, tindrem una primera part, on s'avaluarà la tasca de l'alumne amb projectes que pugui planificar i amb una activitat reflexiva sobre la implicació de cada participant a la possibilitat de reduir la pobresa i la fam al propi pais.
D'altra banda, hi haurà una avalauació de l'activitat que ens permeti reflexionar entre el disseny, la implementació i els resultats obtinguts comparats amb els esperats. Aquesta reflexió hauria de servir per a millorar el disseny de cara a properes edicions del curs.
a) avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat.
Per a avaluar si els alumnes aprofita adequadament la seva participació al projecte, haurem de veure el seu grau d'implicació. Alguns dels elements formatius esmentats anteriorment, ja tenen implicit un grau d'implicació de l'alumne com és el cas de:
- participació a conferències i videoconferències. Per a avaluar el factor d'èxit de cada conferència, hauriem de demanar un acord en el que els alumnes s'impliquin amb la finalitat de la conferència. Pot ser un acord que impliqui una actuació o bé un informe de com es podria materialitzar el tractat a la conferència en el seu propi pais pels objectius perseguits.
- Article per a la revista digital. Es demanarà als participants que formin un grup per a avaluar l'èxit d'un projecte i en fasin un article col·laborativament per a ser editat a la revista digital del projecte.
- Participació a fòrums de millora de projectes o estudi d'adaptació a casos particulars.
- Bases de dades a partir de la conferència de Shangai d'on obtenir idees per a l'aplicació de casos a la pràctica.
- Planificació d'un projecte que opti al premi WWFFA on pugui arribar a se financiat i posat en pràctica.
- Carpeta d'aprenentatge. Com a resum de la participació del curs, es demanarà a cada participant que en faci un recull de les evidències que mostrin que la participació en aquest projecte i el seu aprofitament. Les evidències aniran acompanyades d'una reflexió de per què és significativa per l'objectiu perseguit.
b) avaluació de l'activitatPer a avaluar si l'activitat s'ha realitzat segon el que s'havia dissenyat i ha obtingut els resultat esperats, haurem de fer-ne una avaluació crítica de la implementació
S'ha d'avaluar si les expectatives del disseny han estat les de la realització de l'activitat. Aquests resultats poden canviar a cada canvi de l'audiència, encara que es mantinguin els altres factors (materials, docents, calendari, ...)
S'ha d'avaluar l'interés que hem aconseguit captar dels estudiants, així com la participació activa i les diferents interaccions que s'han produït en la seva realització.
També s'ha de ser coherent entre el que s'avalua, els objectius que es pretenien aconseguir i els aconseguits realment. Això no sempre manté correlació i implica la revisió del procés d'avaluació de l'alumnat o del calendari seguit per a què els estudiants assimilin el contingut.
Com a docents hem reflexionar en com ha estat l'evolució i revisar els diferents elements que hi intervenen fins que la realització s'ajusti al disseny i objectius planificats.
L'avaluació de l'activitat inclou:
- Avaluació del coneixement dels alumnes i del procés de transferència de la formació amb les accions especificades anteriorment.
- Interpretació dels resultats de les avaluacions dels alumnes. Fins a quin punt hem aconseguit implicar a lagun dels països participants en quelcom més que uns projectes que no supera la planificació demanada en el curs.
- Avaluació de l'activitat i com millorar-la. En aquest sentit podem tenir indicadors de qualitat en una activitat en línia que es troben a l’annex.
- Revisió de l'activitat i ajustos adequats al model pedagògic.
Per tal d’avaluar la transferència cal tenir en compte: l’assimilació de coneixements; l’adquisició d'habilitats; el canvi d'actituts.La suma dels tres processos conformen l'aptitut: les persones que han assimilat els coneixement, han adquirit les habilitats i han canviat (positivament) les seves actituds, ja són aptes per a realitzar eficaçment les tasques, posseeixen les competències necessàries i seran proactives vers als objectius del projecte.